lunes, 27 de mayo de 2013
CONCLUSIONS
Les meves conclusions són en funció del que he fet fins ara a les meves pràctiques, les quals encara no he acabat i seguiran fins a final de curs.
Són conclusions personals que he extret del meu dia a dia, reflexions que m'han anat sorgint al llarg de les meves pràctiques. Són les següents:
- La feina de la meva tutora de pràctiques és semblant a les reeducacions que he fet fins al moment durant els meus anys d'estudiant, ja que es basa en fer un seguit de feines amb els alumnes. Tot i així, és clau la seva figura ja que ajuda a que els alumnes amb dificultats, puguin assolir aprenentatges que dins d'un grup classe de 30 alumnes, no podrien assolir.
- Cal tenir un seguit d'estratègies a l'hora de treballar amb alumnes amb diferents tipus de dificultats, ja que les hores assignades són poques. Per tant cal ser flexible i adaptar-se a les necessitats de cadascú però d'una manera generalitzada amb 4 o 5 alumnes fent la mateixa activitat. A vegades és necessari tenir una estoneta de treball individual amb algun d'ells, però això no interfereix a la feina de la resta.
- La feina del psicopedagog de l'escola és laboriosa i precisa d'una planificació apurada per a aquests alumnes amb dificultats. Tot i així, en el cas de l'escla on he estat, és una feina gratificant i no tant estressant com he pogut veure en escoles on el psicopedagog porta tots els casos de l'escola.
- Amb aquestes pràctiques, per fi, he pogut tenir clar que és realment el que vull fer, al que em vull dedicar. En les anteriors pràctiques no ho vaig veure tant clar, però dincs una escola és el camp, per a mi, més gratificant on exercir la psicopedagogia.
- Penso també que avui en dia són encara poques les hores que es poden dedicar als nens amb dificultats, i que caldrien augmentar els recursos de personal com d'hores. Tot i així, i vistos els temps que corren, crec que no serà possible i que anirà a menys, repercutint molt negativament a aquests nens i al seu futur.
- És necessari formar-se bé en el tema de les dificultats d'aprenentatge ja que aquestes són molt diverses i cal sempre enfocar-ho i treballar-ho de la millor manera possible, pel bé de l'alumne.
- I per últim, el que més clar he vist, és que cal seguir formant-me per tal d'agafar la seguretat que em falta a l'hora de saber com actuar i com treballar amb alumnes amb dificultats. és per això que he decidit que faré un màster especialitzat en el diagnòstic i intervenció en dificultats d'aprenentatge, i també que cal llegir sempre nous llibres i articles que tractin aquests temes, perquè tot és formació.
sábado, 25 de mayo de 2013
dilluns 13
Avui no hem pogut
fer sessió amb en M.P perquè havia de fer un examen a l’hora de la classe que
l’anem a buscar. He aprofitat l’hora per parlar amb la meva tutora sobre els
dubtes que m’anaven sorgint sobre les meves practiques.
També em va dir
la meva tutora que havia de començar a preparar-me una activitat per a dur-la a
terme jo sola a algun dels casos de pràctiques.
Juntament amb
ella he decidit fer l’activitat a en M.P, l’alumne amb dificultats d’expressió
oral i escrit, dislèctic.
La tutora m’ha
facilitat uns llibres que té ella per a treballar amb ell i altres alumnes
diferents aspectes de les seves dificultats. M’ha aconsellat treballar la
lectura eficaç, i per a fer-ho que aquesta sigui curteta per a donar
importància a text i al vocabulari que hi surti. També m’ha dit que la
comprensió escrita millor no la fes. Sobretot m’he de centrar en activitats
sobre eficàcia lectora, vocabulari i rastreig visual. Això últim es refereix a
fer exercicis sobre diferències en dos dibuixos que semblen iguals, fer
preguntes sobre un dibuix que han vist, etc).
A la segona hora només teníem mitja hora perquè la psicòloga de la M. ha trucat a la meva tutora.
Avui m'ha sorprès veure el comportament d'un dels nens, el d'en S.C, ja que tenia cara de patiment i caminava de forma espasmòdica amb la cama i un dels braços, i s'ha posat a plorar. Es veu que tenia agulletes del cap de setmana, però ho vivia de manera molt dramàtica, dient que quan havia tingut agulletes no eren així ni feien tant mal. La tutora ha parlat amb ell, traient ferro al problema, i fent-lo conscient que si es troba tant malament com per trucar als seus pares, que li ho digui, però que si no ho feia s'hauria de quedar al menjador sense fer "un drama". El nen va decidir quedar-se i acceptar que no preocuparoa a les monitores, i la tutora li va dir que a les 15h al tornar a les aules, ella parlaria amb ell i decidirien què fer.
Em va agradar poder presenciar aquest moment perquè és així quan veus actituds dels nens i els coneixes, no només veient-los treballar.
Avui continuarien l'activitat que van començar en l'anterior sessió, la de fer preguntes a unes respostes ja donades.
Com sempre, la tutora els hi ha demanat més tasques a fer dins d'una mateixa activitat, i els ha demanat que encerclessin la paraula important de cada frase:
ON PASSA LA HISTÒRIA?
Les respostes són que la paraules més important són: passa i història. En S.LL però, diu que és on. La tutora els diu perquè és "on", ja que els ON, QUAN, PER QUÈ són sempre les més importants per saber quina haurà de ser la resposta, un lloc, una hora, etc.
Ella els pregunta: "quin tipus de resposta haurà de donar la resposta", i responen: un lloc. Responen que la resposta seria "al bosc", però la tutora els fa fer una frase més llarga pròpia de la seva edat, i responen "la història va passar al bosc.
La tutora també els recorda que les respostes han de començar per on acaben les preguntes.
Després de dos exemples més, acaben la sessió havent de donar una conclusi´p o idea lobre la lectura.
" S'han de tenir amics per ajudar-se i per jugar". S.LL
La M no sap ben bé què dir i la tutora l'ajuda.
domingo, 19 de mayo de 2013
divendres 10
Avui l'equip del Departament d'Orientació psicopedagòcia i atenció a la diversitat no ha tingut reunió a primera hora. A conseqüència d'això he pogut seguir llegint els informes dels nens que veig a les pràctiques.
Aquest dia em vaig centrar amb l'informe d'en S.C, l'alumne que de moment no estava diagnosticat de res però que presentava dificultats ens alguns aspectes, i del qual la tutora creia que podria estar relacionat amb excés d' autoexigència, de nerviosisme, etc.
Vaig poder llegir l'informe psicològic que va arribar a l'escola fa poc, perquè li van fer una observació. Amb ell vaig poder-hi veure plasmada la feina que fa un professional de la psicologia. És el següent:
* tests:
- WISC-IV
- D2 i TEST DE PERCEPCIÓ DE CARES (proves d'atenció, percepció i concentració)
* qüestionaris: per a pares i mestres
- CONNERS
- CBC-L (qüestionari de conductes infantils)
resultats:
Va sortir una puntuació alta en la velocitat de processament (es pot relacionar amb la idea que tenia la tutora, degut segurament a la falta de seguretat i al nerviosisme). També va sortir dificultats en l'atenció i concentració, juntament amb impulsivita, i això fa que augmenti la ineficiència en l'execució del treball.
Més tard he pogut xerrar una bona estona amb la meva tutora sobre l'exploració d'en S.C i dels problemes que se'n deriven. M'ha explicat conductes d'aquest alumne d'anys anteriors i actualment, que a mi se m'escapaven del meu camp d'observaci´perquè l'he vist molt poc temps. M'ho ha explicat perquè li he preguntat per què puntuava alt en dificultats per relacionar-se. M'ha explicat que té actituds de nens com voler veure pelis de princeses i jugar amb altres nenes, i és una mica "punyetero" per a quedar ell bé després que quedi malament l'altre. Tot això no ho sabia!
En la següent hora he pogut llegir el PI de la nena amb altes capacitats, que ja va formar la seva família, el qual ha estat millorat i el qual l'EAP ha valorat satisfactòriament.
Aquest dia em vaig centrar amb l'informe d'en S.C, l'alumne que de moment no estava diagnosticat de res però que presentava dificultats ens alguns aspectes, i del qual la tutora creia que podria estar relacionat amb excés d' autoexigència, de nerviosisme, etc.
Vaig poder llegir l'informe psicològic que va arribar a l'escola fa poc, perquè li van fer una observació. Amb ell vaig poder-hi veure plasmada la feina que fa un professional de la psicologia. És el següent:
* tests:
- WISC-IV
- D2 i TEST DE PERCEPCIÓ DE CARES (proves d'atenció, percepció i concentració)
* qüestionaris: per a pares i mestres
- CONNERS
- CBC-L (qüestionari de conductes infantils)
resultats:
Va sortir una puntuació alta en la velocitat de processament (es pot relacionar amb la idea que tenia la tutora, degut segurament a la falta de seguretat i al nerviosisme). També va sortir dificultats en l'atenció i concentració, juntament amb impulsivita, i això fa que augmenti la ineficiència en l'execució del treball.
Més tard he pogut xerrar una bona estona amb la meva tutora sobre l'exploració d'en S.C i dels problemes que se'n deriven. M'ha explicat conductes d'aquest alumne d'anys anteriors i actualment, que a mi se m'escapaven del meu camp d'observaci´perquè l'he vist molt poc temps. M'ho ha explicat perquè li he preguntat per què puntuava alt en dificultats per relacionar-se. M'ha explicat que té actituds de nens com voler veure pelis de princeses i jugar amb altres nenes, i és una mica "punyetero" per a quedar ell bé després que quedi malament l'altre. Tot això no ho sabia!
En la següent hora he pogut llegir el PI de la nena amb altes capacitats, que ja va formar la seva família, el qual ha estat millorat i el qual l'EAP ha valorat satisfactòriament.
dimarts 7
Avui s'ha fet classe amb tot el grup de 4t de primària, ja que l'altra professora amb la que es desdoblava el grup i feien una altra activitat, està de baixa. La meva tutora ha hagut d'improvitzar una mica la sessió, però com que disposa d'un dossier amb moltes sessions programades, no li ha sigut dificil.
La tutora ha proposat una activitat dinamica que consistia que tots els alumnes es posessin en rotllana asseguts al terra i ella els llegia una història, una metàfora, i després debatrien unes qüestions.
La lectura es deia "la tortuga sorda". La història explicava que unes granotes feien una cursa, i que el públic les desanimava dient coses que les anava fent abandonar una rere l'altra. Finalment però, una tortuga va acabar la cursa, i les altres, sorpreses i preguntaven com és que no s'havia rendit, i ella va argumentar que no havia sentit res perquè era sorda.
Aquesta història va fer debatre temes relacionats amb les crítiques dels altres, com els següents:
- Ens afecten més o menys en funció de qui ens les diu?
- Hem de perdonar sempre?
- Diferents tipus de crítiques: constructives i no constructives. Les primeres són bones, ens ajuden.
- La granota sorda creia en sles seves possibilitats i les altres granotes no.
- Pensant en positiu ens creixem.
A partir d'aquest debat, la tutora els va proposar la següent activitat: pensar en una situació del cole o a casa, en la que haguem cregut en nosaltres mateixos, o que algú de l'entorn ens hagi ajudat a creure-hi.
Aquí, la majora de nens parlaven de la seva experiència en partits de futbol i bàsquet, on el públic els ha ajudat a guanyar o superar-se. Al cap d'algunes d'aquestes experiències la tutora proposa que es parli d'altres situacions, no només les relacionades amb l'esport. Això els hi costa més...
Acaben parlant de l'autoestima, i la tutora els explica el concepte, que vol dir tenir confiança amb en mateix.
L'hora s'acaba i els deures per la pròxima sessió son pensar en la història de les granotes i pensar-ne un exemple, que no sigui d'esports.
pd: als alumnes els hi agrada molt aquesta assignatura, és algo que pensava que potser els podria avorrir, ja que això de reflexionar encara els és difícil i potser poc habitual, però sempre s'han mostrat molt animats i participatius!
La tutora ha proposat una activitat dinamica que consistia que tots els alumnes es posessin en rotllana asseguts al terra i ella els llegia una història, una metàfora, i després debatrien unes qüestions.
La lectura es deia "la tortuga sorda". La història explicava que unes granotes feien una cursa, i que el públic les desanimava dient coses que les anava fent abandonar una rere l'altra. Finalment però, una tortuga va acabar la cursa, i les altres, sorpreses i preguntaven com és que no s'havia rendit, i ella va argumentar que no havia sentit res perquè era sorda.
Aquesta història va fer debatre temes relacionats amb les crítiques dels altres, com els següents:
- Ens afecten més o menys en funció de qui ens les diu?
- Hem de perdonar sempre?
- Diferents tipus de crítiques: constructives i no constructives. Les primeres són bones, ens ajuden.
- La granota sorda creia en sles seves possibilitats i les altres granotes no.
- Pensant en positiu ens creixem.
A partir d'aquest debat, la tutora els va proposar la següent activitat: pensar en una situació del cole o a casa, en la que haguem cregut en nosaltres mateixos, o que algú de l'entorn ens hagi ajudat a creure-hi.
Aquí, la majora de nens parlaven de la seva experiència en partits de futbol i bàsquet, on el públic els ha ajudat a guanyar o superar-se. Al cap d'algunes d'aquestes experiències la tutora proposa que es parli d'altres situacions, no només les relacionades amb l'esport. Això els hi costa més...
Acaben parlant de l'autoestima, i la tutora els explica el concepte, que vol dir tenir confiança amb en mateix.
L'hora s'acaba i els deures per la pròxima sessió son pensar en la història de les granotes i pensar-ne un exemple, que no sigui d'esports.
pd: als alumnes els hi agrada molt aquesta assignatura, és algo que pensava que potser els podria avorrir, ja que això de reflexionar encara els és difícil i potser poc habitual, però sempre s'han mostrat molt animats i participatius!
martes, 14 de mayo de 2013
Dilluns 6
Avui la sessió amb en M.P ha estat força complicada i, com a conseqüència, la quantitat de feina feta ha estat molt poca.
La tasca ha consistit en acabar el diàleg que ja havíem començat a treballar amb ell en la sessió anterior.
En M.P però estava força espès, i sumant-li les seves dificultats, ha fet que la tutora hagués de tirar molt d'ell.
La tutora ha començat llegint el que ja havien fet del diàleg, per així continuar-lo amb una lògica.
Li ha fet la proposta dient-li: "què més podem dir? què ens falta saber?". (Aquí la tutora li ha explicat els conceptes començar/acabar, ja que li ha fet entendre que ell havia de preguntar quan començaria la festa).
Ell ha respòs:
- A quina hora és la festa? i continua amb:
- Comença a les 6
(La tutora li fa veure, que ara, un cop sapiguda la informació que volíem saber, caldria despedir-nos, ja que la gent quan es troba es saluda, i al marxar ens acomiadem).. Ell proposa:
- Adéu. (La tutorali proposa ser més explícit, no tant sec, però el nen continua amb un adéu sec, i la resposta final és:
- Molt bé!
--> Al final de l'activitat, ja que el diàleg s'ha acabat, la tutora el fa reflexionar, dient-li que està fent una devallada, i que sense ganes no es pot treballar i que sempre s'ha de tirar d'ell.
Com a deures, li proposa pensar en un tema sobre el qual haurà de parlar durant 10 minuts. El nen afirma amb el cap i diu que ho farà, però amb els problemes que té per expressar-se no les tenim totes, a veure què passarà!
La tasca ha consistit en acabar el diàleg que ja havíem començat a treballar amb ell en la sessió anterior.
En M.P però estava força espès, i sumant-li les seves dificultats, ha fet que la tutora hagués de tirar molt d'ell.
La tutora ha començat llegint el que ja havien fet del diàleg, per així continuar-lo amb una lògica.
Li ha fet la proposta dient-li: "què més podem dir? què ens falta saber?". (Aquí la tutora li ha explicat els conceptes començar/acabar, ja que li ha fet entendre que ell havia de preguntar quan començaria la festa).
Ell ha respòs:
- A quina hora és la festa? i continua amb:
- Comença a les 6
(La tutora li fa veure, que ara, un cop sapiguda la informació que volíem saber, caldria despedir-nos, ja que la gent quan es troba es saluda, i al marxar ens acomiadem).. Ell proposa:
- Adéu. (La tutorali proposa ser més explícit, no tant sec, però el nen continua amb un adéu sec, i la resposta final és:
- Molt bé!
--> Al final de l'activitat, ja que el diàleg s'ha acabat, la tutora el fa reflexionar, dient-li que està fent una devallada, i que sense ganes no es pot treballar i que sempre s'ha de tirar d'ell.
Com a deures, li proposa pensar en un tema sobre el qual haurà de parlar durant 10 minuts. El nen afirma amb el cap i diu que ho farà, però amb els problemes que té per expressar-se no les tenim totes, a veure què passarà!
MAIG: divendres 3
Avui la reunió del Departament s'ha fet fragmentada, ja que ha vingut
el nou membre de l'EAP a l'escola, i els diferents membres del
Departament s'havien d'anar reunint amb ell per explicar-li els seus
casos.
Mentre no li ha tocat a la meva tutora, he estat seguint llegint els historials dels alumnes que tractem a les pràctiques, els quals són força densos ja que tenen un llarg i complert seguiment, la majoria des de parvulari.
Quan ens ha tocat reunir-nos amb el de l'EAP, la meva tutora li ha exposat el cas del PI de la nena amb altes capacitats. Li ha explicat el seguit de conductes que mostra a classe (necessitat d'aprendre més, preocupació pel que pensen d'ella la resta dels companys, grans resultats acadèmics en totes les matèries, i el seu seguiment d'anys anteriors per la mala conducta que mostrava a casa a causa del seu neguit).
La tutora li ha començat a explicar les mesures que havien près per tal d'ajudar-la. Li ha explicat que han optat per la via d'ampliació, i no pas d'acceleració (avançar de curs). Li ha argumentat dient que creien que no era lo solució pujar-la de nivell, sinó "saciar-la" intel·lectualment. Li ha explicat que ho fan ampliant la seva tasca escolar, posant-li exercicis amb els quals ha de fer servir la seva creativitat i altes capacitats. Ex: si a classe estan treballant la dicisió per dues xifres a partir d'operacions que cal anar resolent, a ella quan acava, se li donen més exercicis però més elaborats, com per exemple haver de pensar problemes on s'hagi de dur a terme una operació de divisió per dues xifres. D'aquesta manera es "sacia" a la nena intel·lectualment.
També li explica que li han proposat ajudar a la resta dels companys quan tenen problemes a l'hora de fer les tasques, de manera col·laborativa. D'aquesta manera s'està reforçant positivament la seva ajuda i és un factor molt favorable ja que els seus companys ho valoren.
El professional de l'EAP s'ha quedat sorprès de la bona feina feta per la meva tutora, i no ha sapigut apuntar gaires coses més, sinó altres exemples d'altes capacitats per a que els coneguessim millor i veiéssim fins on arriben o han arribat. Ell mateix ha dit que tot el que li volia explicar ja ho ha dit ella mateixa.
El que m'ha sorprès és que ha dit que tot i que ara no cal encara, aquesta nena haurà d'optar per la via d'acceleració més endavant.
Mentre no li ha tocat a la meva tutora, he estat seguint llegint els historials dels alumnes que tractem a les pràctiques, els quals són força densos ja que tenen un llarg i complert seguiment, la majoria des de parvulari.
Quan ens ha tocat reunir-nos amb el de l'EAP, la meva tutora li ha exposat el cas del PI de la nena amb altes capacitats. Li ha explicat el seguit de conductes que mostra a classe (necessitat d'aprendre més, preocupació pel que pensen d'ella la resta dels companys, grans resultats acadèmics en totes les matèries, i el seu seguiment d'anys anteriors per la mala conducta que mostrava a casa a causa del seu neguit).
La tutora li ha començat a explicar les mesures que havien près per tal d'ajudar-la. Li ha explicat que han optat per la via d'ampliació, i no pas d'acceleració (avançar de curs). Li ha argumentat dient que creien que no era lo solució pujar-la de nivell, sinó "saciar-la" intel·lectualment. Li ha explicat que ho fan ampliant la seva tasca escolar, posant-li exercicis amb els quals ha de fer servir la seva creativitat i altes capacitats. Ex: si a classe estan treballant la dicisió per dues xifres a partir d'operacions que cal anar resolent, a ella quan acava, se li donen més exercicis però més elaborats, com per exemple haver de pensar problemes on s'hagi de dur a terme una operació de divisió per dues xifres. D'aquesta manera es "sacia" a la nena intel·lectualment.
També li explica que li han proposat ajudar a la resta dels companys quan tenen problemes a l'hora de fer les tasques, de manera col·laborativa. D'aquesta manera s'està reforçant positivament la seva ajuda i és un factor molt favorable ja que els seus companys ho valoren.
El professional de l'EAP s'ha quedat sorprès de la bona feina feta per la meva tutora, i no ha sapigut apuntar gaires coses més, sinó altres exemples d'altes capacitats per a que els coneguessim millor i veiéssim fins on arriben o han arribat. Ell mateix ha dit que tot el que li volia explicar ja ho ha dit ella mateixa.
El que m'ha sorprès és que ha dit que tot i que ara no cal encara, aquesta nena haurà d'optar per la via d'acceleració més endavant.
sábado, 11 de mayo de 2013
dilluns 29
Avui a primera hora, amb en M.P hem treballat el diàleg, de forma escrita.
(Recordo que en M.P és el nen de 4t de primària que té bastantes dificultats a l'hora d'expressar-se oralment, i també de manera escrita).
La tutora comença la sessió recordant conjuntament amb ell què era un diàleg. El nen no sap explicar-ho i ho fa ella. A partir d'aquí, posa molt èmfasi per recordar el més important a tenir en ment a l'hora de fer un diàleg: el guionet i el fet de canviar de linia cada vegada que parla un personantge).
El nen però ho oblida al cap de poca estona, i la tutora ho ha d'anar repetint juntament amb ell. La tutora decideix apuntar-ho en un full, i també, en espais diferenciats, els personatges que hi sortiran (dos) i el tema.
Pel que fa al cos del diàleg, el nen diu que vol fer-lo d'un amic i ell, però quan la tutora li pregunta de què poden parlar, diu que no ho sap. Al veure la situació, per avançar la tutora decideix canviar-ho, i diu que ho faran sobre ell i la seva tutora, i el tema és sobre els dibuixos que ell li fa avegades, ja que dibuixa molt bé. Finalment el tema canvia.
A partir d'aquí, la tutora li explica que abans de començar a parlar en un diàleg, hi ha una petita introducció. El nen ho entén i aixi ho fan (Sempre amb dificultats i li calen ajudes de la tutora per començar cada frase).
Quan escriu fa força faltes, exemples: hair (ahir), encontrar (trobar), amb baig (em vaig)...
Finalment el que queda és: "Ahir a la tarda em vaig trobar a la Irene". El nen no sap dir res més pel seu compte, tot i que se li proposa, i la tutora decideix deixar-ho així.
El diàleg comença així:
- "Hola Irene".
No sap com continuar-lo, i es queda bloquejat durant força estona. Al final, amb l'ajuda de la tutora que el motiva a pensar i a la vegada li ho exigeix, acaba continuant-la afegint "On bas (vas)"
La resposta és:
- "Vaig al Opencor a comprar refrescos
(Com que el context no està facilitant parlar de pintura, faran veure que la Irene és una amiga, i no pas la seva tutora).
continua:
-"Per què?"
El nen, a continuació, proposa dir que perquè se li han acbat els refrescs. La tutora, al veure que si continuaven així el tema s'anava fent cada vegada més esqüet, li proposa que seria millor dir que són per una festa. El nen accepta, com sempre.
I aquí es va acabar la sessió.
Va ser una sessió força tensa, ja que era bastant complicat treure d'ell la feina a fer, ja que fa frases molt senzilles i molt curtes. A més a més el nen és molt poc expressiu, tant oralment com escribint.
La tutora considera que li ha costat molt treballar amb ell, i que sembla que el nen està fent una deballada, i que cal saber si hi ha algo més, emocional, familiar, etc.
A segona hora amb el grup de tres alumnes, han treballat la comprensió a través del tetx " els dos amics i l'ós". Ho san fet de la següent manera:
Cadascú ha hagut de llegir un paràgraf, i extreure'n la paraula o idea important del text.
(Fer-ho els ha costat una mica ja que mostren dificultats en aquest tipus de tasques a l'hora de retenir la informació rellevant).
Durant la sessió, quan és el torn de la M, aquesta es mou massa, perquè està nerviosa pel fet de llegir en veu alta ja que és una tasca que li costa i per tant no li agrada fer. La tutora, li fa una broma movent-li el full. Li diu que "oi que així et costa llegir bé? doncs és el mateix que et passa quan et mous tant! " i li fa posar les mans sobre la taula perquè així estigui més quieta.
Un altre fet que passa durant la sessió és que en S.LL (trets autistes) és que la tutora ha d'ajudar-lo a entendre el significat dels adjectius bo/dolent, ja que als nens amb aquesta problemàtica els costa entendre els sentiments i el que comporta a la resta.
El primer exercici després de la lectura, tracta de tres frases fetes, la qual una fa referència a la història. La tutora, abans de començar l'exercici, va explicar què era una frase feta i els va posar altres exemples. Cap dels tres alumnes però va saber fer correctament l'exercici. (Penso que és "normal" dins la seva problemàtica, ja que si tenen dificultats ens la comprensió normal, més encara en el significat de les frases fetes).
El segon exercici tractava de fer ells la pregunta a unes respostes que ja els donaven escrites. Per tan la tasca era inversa a la que estan acostumats a fer.
La primera era:
R) Un ós enorme els va atacar
Dos dels alumnes van respondre dient que la pregunta adient seria "qui els va atacar?" però la tutora els argumenta que la resposta deia que un ós els va atacar, però que encara no sabíem qui! i per això no ho podíem preguntar encara. La tutora els deixa pensar i la M diu: "els van atacar?", i la tutora torna a explicar perquè no està bé aquesta pregunta. Finalment en S.LL diu: "què va passar?".
La sessió es queda aquí, ja no hi ha més temps, continuarem a la pròxima...
(Recordo que en M.P és el nen de 4t de primària que té bastantes dificultats a l'hora d'expressar-se oralment, i també de manera escrita).
La tutora comença la sessió recordant conjuntament amb ell què era un diàleg. El nen no sap explicar-ho i ho fa ella. A partir d'aquí, posa molt èmfasi per recordar el més important a tenir en ment a l'hora de fer un diàleg: el guionet i el fet de canviar de linia cada vegada que parla un personantge).
El nen però ho oblida al cap de poca estona, i la tutora ho ha d'anar repetint juntament amb ell. La tutora decideix apuntar-ho en un full, i també, en espais diferenciats, els personatges que hi sortiran (dos) i el tema.
Pel que fa al cos del diàleg, el nen diu que vol fer-lo d'un amic i ell, però quan la tutora li pregunta de què poden parlar, diu que no ho sap. Al veure la situació, per avançar la tutora decideix canviar-ho, i diu que ho faran sobre ell i la seva tutora, i el tema és sobre els dibuixos que ell li fa avegades, ja que dibuixa molt bé. Finalment el tema canvia.
A partir d'aquí, la tutora li explica que abans de començar a parlar en un diàleg, hi ha una petita introducció. El nen ho entén i aixi ho fan (Sempre amb dificultats i li calen ajudes de la tutora per començar cada frase).
Quan escriu fa força faltes, exemples: hair (ahir), encontrar (trobar), amb baig (em vaig)...
Finalment el que queda és: "Ahir a la tarda em vaig trobar a la Irene". El nen no sap dir res més pel seu compte, tot i que se li proposa, i la tutora decideix deixar-ho així.
El diàleg comença així:
- "Hola Irene".
No sap com continuar-lo, i es queda bloquejat durant força estona. Al final, amb l'ajuda de la tutora que el motiva a pensar i a la vegada li ho exigeix, acaba continuant-la afegint "On bas (vas)"
La resposta és:
- "Vaig al Opencor a comprar refrescos
(Com que el context no està facilitant parlar de pintura, faran veure que la Irene és una amiga, i no pas la seva tutora).
continua:
-"Per què?"
El nen, a continuació, proposa dir que perquè se li han acbat els refrescs. La tutora, al veure que si continuaven així el tema s'anava fent cada vegada més esqüet, li proposa que seria millor dir que són per una festa. El nen accepta, com sempre.
I aquí es va acabar la sessió.
Va ser una sessió força tensa, ja que era bastant complicat treure d'ell la feina a fer, ja que fa frases molt senzilles i molt curtes. A més a més el nen és molt poc expressiu, tant oralment com escribint.
La tutora considera que li ha costat molt treballar amb ell, i que sembla que el nen està fent una deballada, i que cal saber si hi ha algo més, emocional, familiar, etc.
A segona hora amb el grup de tres alumnes, han treballat la comprensió a través del tetx " els dos amics i l'ós". Ho san fet de la següent manera:
Cadascú ha hagut de llegir un paràgraf, i extreure'n la paraula o idea important del text.
(Fer-ho els ha costat una mica ja que mostren dificultats en aquest tipus de tasques a l'hora de retenir la informació rellevant).
Durant la sessió, quan és el torn de la M, aquesta es mou massa, perquè està nerviosa pel fet de llegir en veu alta ja que és una tasca que li costa i per tant no li agrada fer. La tutora, li fa una broma movent-li el full. Li diu que "oi que així et costa llegir bé? doncs és el mateix que et passa quan et mous tant! " i li fa posar les mans sobre la taula perquè així estigui més quieta.
Un altre fet que passa durant la sessió és que en S.LL (trets autistes) és que la tutora ha d'ajudar-lo a entendre el significat dels adjectius bo/dolent, ja que als nens amb aquesta problemàtica els costa entendre els sentiments i el que comporta a la resta.
El primer exercici després de la lectura, tracta de tres frases fetes, la qual una fa referència a la història. La tutora, abans de començar l'exercici, va explicar què era una frase feta i els va posar altres exemples. Cap dels tres alumnes però va saber fer correctament l'exercici. (Penso que és "normal" dins la seva problemàtica, ja que si tenen dificultats ens la comprensió normal, més encara en el significat de les frases fetes).
El segon exercici tractava de fer ells la pregunta a unes respostes que ja els donaven escrites. Per tan la tasca era inversa a la que estan acostumats a fer.
La primera era:
R) Un ós enorme els va atacar
Dos dels alumnes van respondre dient que la pregunta adient seria "qui els va atacar?" però la tutora els argumenta que la resposta deia que un ós els va atacar, però que encara no sabíem qui! i per això no ho podíem preguntar encara. La tutora els deixa pensar i la M diu: "els van atacar?", i la tutora torna a explicar perquè no està bé aquesta pregunta. Finalment en S.LL diu: "què va passar?".
La sessió es queda aquí, ja no hi ha més temps, continuarem a la pròxima...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)