dilluns 8, petit grup

Avui he conegut per primera vegada el treball que fa la meva tutora amb quatre dels nens que veuré durant les meves pràctiques.

Els dilluns doncs, és el dia més actiu pel que fa a la observació dels casos. És quan la meva tutora porta a terme les sessions de treball en petit grup i en algun cas individualitzades.

A primera hora, vaig assistir a la sessió individualitzada amb en M. És un alumne de 4t de primària dislèctic i que presenta dificultats en expressió oral, escrita i en riquesa de vocabulari. 

La sessió va durar aproximadament tres quarts d'hora. Es va treballar amb un llibret que la seva tutora li va fer per a que el treballés durant les vacances. En ell hi havia moltes tasques variades per tal de treballar l'expressió escrita, i dins d'ella, el vocabulari.
L'activitat que va escollir la meva tutora va ser una de les que no havia acabat de fer, i era la d'explicar el que havia fet durant el dia, una espècie de diari personal.

Primer de tot va haver d'escriure la data. Ell la va posar primerament amb números, però la tutora li va corregir perquè li demana que ho faci amb paraules. Aquesta tasca li va costar una mica de fer perquè feia faltes d'ortografia i els mesos de l'any fa poc que els havien de treballar conjuntament perquè no se'ls sabia.
També havia de dir quin dia feia: Sol, núvol i pluja.Ell ho sabia distingir, però la tutora va ampliar la tasca de manera que pogués treballar amb ell el diferent vocabulari relacionat amb el temps. Van treballar les paraules assolejat, ennuvolat, plujós... el nen no les coneixia, i per tant li va costar saber-les escriure correctament. De fet, la tutora contínuament li havia d'escriure com començaven les paraules i com s'escrivien ortogràficament.

Seguidament, la tasca consistia en seguir la següent frase:
avui he anat -------- i he estat amb -------. El que més m'ha agradat ha estat -------.

Aquesta tasca li costa molt de fer, perquè té dificultats a l'hora d'escriure oracions llargues. De fet, és un nen que quanparla és també bastant esqüet. La tutora li havia d'anar donant idees sobre el que podia escriure.
El recurs que utilitzava la tutora, era el de fer conjuntament amb el nen una petita pluja d'idees, apuntant ella en un paper el que podia escriure, en ordre. D'aquesta manera el nen no ho oblidava i a la vegada se l'ajudava a aprendre aquest recurs facilitador per a tasques similars.

Un aspecte important que he observat és l'alt número de faltes que fa en poques línies. Les faltes són per exemple que escriu LL en comptes de J, els M', T', la Q/QU, A/E, TG/TJ/TX i els accents.
També té moltes dificultats a l'hora d'utilitzar connectors en les seves redaccions, i a l'hora de posar signes de puntuació.

Finalment, el nen va escriure cinc accions que havia realitzat a l'escola. Cal dir però que quan se li va demanar "què has fet a l'escola" ell va dir "català". Va entendre per tant que les tasques fetes eren les assignatures, i no pas accions/verbs que és el que demanava la frase. La tutora li va donar un exemple d'acció: li va dir que lectura era una activitat i que la seva acció era llegir. El nen va semblar que ho va entendre, però després va haver-ne de dir ell dues i no en va saber fer, però al final, amb ajuda, ho va acabar fent.

És important saber que aquest nen va ser escolaritzat a una escola francesa i que és fill de pares dominicants, i que no parlen català.

La següent hora vaig assistir a la intervenció en petit grup. Eren també tres alumnes també de cicle mitjà. Es tracta d'un nen autista però amb bones capacitats intel·lectuals, un nen que està pendent de diagnosticar i que sembla que la seva problemàtica giri al voltat de temes emocionals d'inseguretat, i una nena dislèctica amb lateralitat creuada.

El primer que va demanar la tutora va ser que se'm presentessin.
El nen autista va rebre l'ordre de mirar-me als ulls quan ho feia, i la tutora li agafava de les mans mentres parlava. El nen que s'està diagnosticant és el que més va parlar, i la tutora li anava dient que respirés a poc a poc perquè és un nen nerviós. La nena amb dislèxia va ser força vergonyosa, però va explicar que a les sessions aprèn "truquis" per millorar la seva dificultat en la comprensió de problemes matemàtics i a memoritzar les taules de multiplicar.

La tasca que van realitzar va ser la d'escriure frases cada vegada més llargues. Primer tenien una frase més curta escrita:
- La mare va al mercat (frase ja escrita)

Exemple del que escrivien:
- La mare va al mercat A COMPRAR
- La mare va al mercat a comprar UNES VERDURES

Els tres alumnes van fer-ho força bé, tot i que la nena dislèctica copiava massa ràpid les frases i s'equivocava, i el nen amb autisme va equivocar-se en una de les frases perquè les va escriure les dues igual, sense ampliar més la última frase.