divendres 26

A primera hora he assistit a la reunió que fan cada divendres els integrants del Departament d'Orientació psicopedagògica i atensió a la diversitat.

La reunió s'ha centrat en fer l'horari pel pròxim dia que vindrà el nou membre de l'EAP.
El cap d'estudis anava acordant amb cada professora (són professores i a més a més tenen l'especialització) les hores d'atenció que tindran amb el professional de l'EAP o els casos que se li haurien de presentar.

S'han tornat a abordar alguns dels casos dels que se'n parla gairebé sempre, i d'altres dels quals calia parlar.

S'ha parlat del cas d'en J. que ja anteriorment vaig nombrar que s'havia de conscienciar als seus pares per a que anés a l'escola compartida. Avui s'ha tractat aquesta informació com una ordre, i que per tant, no s'havia de plantejar com una opció, sinó com una necessitat ja real i inmediata.

També s'ha parlat d'un nou cas d'educació infantil que s'hauria d'abordar. Es tracta de la observació d'un nen de p4, en M. L'especialista ha dit que veu alguns aspectes en la seva forma de ser que li criden l'atenció, i que ja l'any passat mostrava alguns comportaments extranys. Sol·licita una observació.

Després s'ha parlat d'un altre cas d'un alumne, el V, de 3r de primària. Els professors comenten que està fent una gran devallada quan tot apuntava a un progrés positiu, i que algo està passant. Es senyala la família com a possible focus del problema, ja que expliquen algunes actituds "rares" que han fet els pares, i la seva poca col·laboració amb l'escola. El detonant ha estat que el nen no fa els deures perquè a casa també pensen, com ell, que li en posen massa. Tots els altres estan d'acord en que és un cas important a tractar i que el seu germà mostra similituds.

Finalment han acabat l'horari i s'espera reunir-nos la setmana pròxima.

A última hora he pogut seguir llegint els historials de seguiment dels nens que veig a les pràctiques.
És molt interessant per a mi ja que puc veure una evolució dels nens de manera acurada, ja que els seguiments són ja des de pàrvuls! hi ha sempre els informes de final de curs, fulls de seguiment on s'hi pot llegir el que peocupava del nen en aquell moment, les reunions i conclusions que es treien després de xerrades amb la família i agents externs, avaluacions externes dels psicòlegs que els han tractat, diagnòstics externs... d'aquesta manera puc veure tot el que fa falta per a tenir un seguiment d'un alumne, i he pogut apreciar lo important que és fer-ho per a tenir-ne constància sempre i per a qui ho necessiti.
M'agrada molt llegir-ho perquè sobretot els diagnòstics externs són molt acurats i en puc aprendre molt.

El que he pogut aprendre sobretot és de l'informe de la M, on gràcies a l'informe de Sant Joan de Déu he pogut aprendre tot d'activitats útils per a treballar amb nens amb problemes de lateralització.

dimarts 23

Avui he assistit a la classe d'educació emocional a 4t de primària.

La tutora ha començat la sessió recordant què era l'assertivitat. Per tal que els alumnes fessin memòria, els hi ho ha fet recordar, i han anat responent. Entre tots han acabat dient que l'assertivitat es basava en ser sincer amb un mateix, amb els altres i també respectuós.

Per dur a la pràctica l'assertivitat, la tutora els ha proposat una activtat (en volia der dos però no ha donat temps).

L'activitat es basava en escriure en un paperet el nom de dos companys amb els que es relacionessin més i fóssin més amics. A partir d'aquests dos nens, la tutora els anava aparellant.
Ara, una vegada agrupats de dos en dos i algun trio, havien d'escriure cadascun, una pregunta al seu company sobre ell mateix, i el seu company havia de respondre-li d'una manera assertiva.
La pregunta havia de ser sobre un aspecte personal i profund d'un mateix.

El que he observat que els ha sigut més difícil, ha estat saber elaborar una pregunta profunda. Dic això perquè alguna ha sigut:

- què t'agrada més, que jugui al futbol o al basquet? resposta: al futbol
- sóc bon amic? resposta: Sí, perquè fas riure
- què t'agrada de mi? resposta: que ets graciós

etc...

A través d'aquest activitat però, es poden treballar diferents aspectes personals dels alumnes, ja que de totes les respostes se'n podien extreure aspectes interessants sobre la seva manera de ser i pensar.
Una alumna per exemple, ha preguntat: "t'agrada que defensi als altres?".
A partir d'aquest cas, la tutora li ha fet veure que ella mateixa s'estava dient una característica seva, cosa que no era massa correcta, ja que està dirigint la resposta a allò que vol escoltar. També li ha preguntat a la seva companya si creia que defensava als altres, i ha respòs que no ho sabia i que preguntava això perquè li agradava que li diguessin que sí.

També ha treballat l'aspecte que és important saber acceptar tan lo bo com lo dolent de les respostes dels altres.

Ha sigut una activitat molt interessant i curiosa, ja que és molt curiós veure com aquests alumnes tenen dificultats a l'hora d'aprofundir en les seves preguntes/respostes.

La tutora ha acabat la sessió dient que ho treballarien més perquè veia que encara costava.

dilluns 22

Avui dilluns és quan assisteixo a les reeducacions personalitzades per a cada nen.

A pirmera hora he assistit a la del M, el nen amb problemes d'expressió oral i escrita.
Avui la tutora ha utilitzat un llibre d'habilitats bàsiques de comprensió lectora de 4t, el seu nivell. A partir del llibre, el nen havia de llegir una lectura força fàcil en veu alta.

He pogut observar que:
- confon paraules, normalment les més complicades/llargues.
- no respecta els temps dels signes de puntuació.
- confon sons com els de g/gu
- es posa molt nerviós al llegir (la tutora li fa posar les manes sobre la taula i li recorda no moure les cames)

La tutora li diu que les paraules que no conegui les pregunti. El nen no coneix el significat de "tou" i ella li explica amb exemples, i ho acaba entenent.

Aprofitant aquest moment, la tutora li pregunta què són els adjectius, què volen dir les paraules "gran, petit..." i nen no ho entén.
Finalment la tutora li explica què són els adjectius i posa exemples. Després fa que ho faci ell sol i continua tenint problemes, argumentant que ja no s'enrecorda. La tutora, sense perdre la paciència torna a explicar-li fins que ho entén, i ara ja sí que és capaç de dir exemples.
(Cal apuntar que un dels problemes d'aquest nen, és la poca memòria a curt i llarg plaç que té, ja que al cap d'un minut ja pot haver-se oblidat del que se li ha explicat, i també, és clar, que d'una sessió a l'altra pot oblidar-se del que s'ha treballat).

Un altre exercici, referent a la lectura "El camell", és dir dos adjectius de camell. Ell diu "llarg", i al cap d'una estona, perquè li costa bastant, acaba dient "gran". Sempre amb l'ajuda de la tutora.

Un altre exercici és recordar què són els antònims (ja no recorda la paraula i el seu significat, i la tutora li recorda). Comencen a dir parelles d'antònims, de manera que la tutora repeteix sempre els mateixos i en diferent ordre, perquè el nen ho acabi memoritzant i entenent, i així és. ex: alt-baix, baix-alt, llarg-curt, prim-gras, curt-llarg, alt-curt...

Finalment treballen les comparacions. La tutora li explica que les comparacions solen portar les paraules "més...que, menys... que, tant...com". El nen mostra moltes dificultats per entendre-ho i localitzar aquestes paraules. Més tard la tutora li fa buscar comparacions dins el text treballat, i li costa moltíssim. Observo que s'ha quedat amb la paraula "que", i cada vegada que la veu diu que allò és una comparació, però s'equivoca. La tutora també se n'adona i diu que no sempre que surti vol dir que és una comparació, i li explica que cal mirar el context de la frase per entendre si s'està comparant alguna cosa. Ell segueix mostrant dificultats i ho seguirem treballant a la pròxima sessió!

A la següent hora he assistit al treball en petit grup, tres alumnes. Han explicat oralment el que han fet el cap de setmana, i després han seguit amb les fitxes que ja havien treballat a l'anterior sessió.

El primer exercici consistia en memoritzar un dibuix (objectes, quantitats...) la tutora els explica que han de dividir el dibuix en tres franges horitzaontals, i dedicar 30s a cada franja.
Al final, han de respondre a unes preguntes tipu test sobre aspectes del dibuix. Ho fan força bé, tot i que amb algun error.

L'últim exercici és seguir allargant frases, que ja van fer en una altra sessió però que calia continuar.
Un d'ells, el nen amb autisme, presenta dificultats perquè allarga la frase amb masses complements, i la tutora li diu que han de ser menys paraules. Acaba fent-ho molt bé.

divendres 19

Avui a primera hora he assistit a la reunió del Departament d'Orientació i atenció a la diversitat.
En ella s'han tractat els temes que s'han de tenir en compte, entre ells un nou cas de seguiment d'un alumne de p4, entrevistes amb una família per conscienciar de la necessitat que els pares acceptin una escolarització compartida, i nous casos que vindran l'any proper: un alumne amb altes capacitats a 1r d'ESO i uns bessons que no es sap el curs (potser p3) que poden ser casos també d'altes capacitats, tot i que extranya que ja se'ls consideri d'altes capacitats en edats tant petites.

M'ha agradat molt assistir-hi perquè es tractaven casos de nens i nenes que ja coneixo i per tant era molt interessant escoltar les diferents opinions, però sobretot i el més important ha estat veure la tasca que s'hi fa. Em fa molta il·lusió veure que és el que realment m'agrada i que m'hi veig en un futur. També penso però que em vull formar més per poder donar la meva opinió de forma més segura i professional.

A la segona hora m'he quedat al despatx llegint el cas de la M, l'alumna amb dislèxia i lateralitat creuada. Ha estat molt interessant, i una altra vegada més no m'ha donat temps d'acabar-lo, doncs hi ha moltíssima informació a llegir perquè ha estat molt seguida des de diferents agents externs.
He pogut saber més coses d'aquesta alumna, com per exemple les dificultats força accentuades que va tenir des d'un principi pel seu problema de lateralitat, i gràcies als diagnòstics i tractaments he pogut aprendre més  coses sobre la lateralitat. Vist que no en sabia gaire sobre el tema, he decidit estudiar més sobre aquesta dificultat.

dimarts 16 "educació emocional"

Avui a les 10h he assistit a la meva primera sessió de l'assignatura d'educació emocional, a 4t de primària.

He demanat poder-hi assistir perquè amb la titulació de psicologia es pot impartir, i jo la tinc. També perquè em pica molt la curiositat saber què s'hi fa i veure les reaccions dels alumnes a les qüestions que s'hi plantegen.

Avui han continuat una activitat que ja havien començat a fer a la sessió anterior. la professora (que també és la meva tutora) va plantejar una lectura sobre una nena que s'enfadava perquè creia que les amigues no li feien cas, però que finalment era perquè li havien fet una festa sorpresa.
Amb aquesta situació es volia plantejar el fet que "avegades ens equivoquem, pensant que els altres ens fan algo dolent o malament, i no".

Avui per deures havien de plantejar una situació viscuda per cadascun d'ells que s'assemblés a aquesta, i explicar com van reaccionar. A partir d'aquí, juntament amb la tutora, tots classificaven aquesta actuació-resposta com a:
- assertiva
- agressiva
- deshonesta
- irònica
- indiferència
- evassiva
- desafortunada (cajón sastre)

D'aquesta manera aprenien què volien dir aquestes paraules i maneres de respondre a una situació "difícil".
A més a més, quan explicaven com van reaccionar ells a la seva situació, la professora feia plantejar una resposta que fos positiva, i animava a tots els alumnes a pensar-la, i parlar perquè era una bona resposta o no.

Al final de la classe, ha fet fer un petit teatret sobre diferents maneres de respondre a una nena que preguntava "us agrada el meu vestit nou"? i els altres alumnes que no actuaven havien d'endevinar quin personatge havia fet servir la resposta assertiva i perquè.

Ha estat molt interessant. M'agrada molt veure els punts de vista d'alumnes bastant més petits i les seves actuacions en la vida diària. És molt interesasnt veure si entenen o no el que és o no correcte.

dilluns 15

Divendres no vaig anar a pràctiques perquè he estat malalta, però no ha sigut inconvenient perquè recuperaré les hores.

Avui he fet jo sola la sessió amb en M, l'alumne dislèctic de 4t de primària que té dificultats amb l'expressió escrita i oral.
Hem treballat el seu llibret. La tutora no podia venir perquè havia de fer unes trucades importants, i m'ha delegat a mi la feina, que ho he acceptat encantada.

Hem fet una descripció d'una de les seves fotografies. Hem triat una que surt amb els seus cosins prenent un gelat.

Per tal de facilitar-li la feina, primer he parlat amb ell sobre la fotografia, per a que m'expliqués coses (expressió oral), i ja a partir d'aquí anàvem apuntant idees en un altre full, per a després ordenar-les i escriure-les (expressió escrita).

Li ha costat saber expressar-se, sobretot amb frases llargues com ja sabem. També confonia noms, en comptes de cosins deia "prims". També obserbava on fa faltes d'ortografia, que és en els apòstrofs i en les B/V. També tornava a veure que li costa saber quan posar signes de puntuació i utilitzar connectors, tot i que li costava menys.

La següent hora ja ha vingut la tutora i hem treballat amb el grup petit de tres alumnes. Avui han fet comprensió lectora (primer han de llegir per dins, i després fer una segona lectura on subratllar les paraules importants). Després havien de completar un mapa conceptual sense poder llegir la lectura, i d'aquesta manera podíem veure si havien entès les idees principals de la lectura.

La lectura era menys de mig full, perquè sinó tarden massa. He pogut observar que la M llegeix molt a poc a poc, tot i que és la que després fa el mapa conceptual més ràpidament i bastant bé. Els altres ho fan més ràpid però confonen algunes coses, sobretot a l'hora de saber on posar cada concepte.

La meva tutora m'ha dit que puc anar preparant alguna activitat per al 1r nen que té dificultats amb l'expressió.
També m'ha dit que per a fer més hores puc assistir a una hora de l'assignatura "educació emocional" dels dimarts, i així ho faré

dilluns 8, petit grup

Avui he conegut per primera vegada el treball que fa la meva tutora amb quatre dels nens que veuré durant les meves pràctiques.

Els dilluns doncs, és el dia més actiu pel que fa a la observació dels casos. És quan la meva tutora porta a terme les sessions de treball en petit grup i en algun cas individualitzades.

A primera hora, vaig assistir a la sessió individualitzada amb en M. És un alumne de 4t de primària dislèctic i que presenta dificultats en expressió oral, escrita i en riquesa de vocabulari. 

La sessió va durar aproximadament tres quarts d'hora. Es va treballar amb un llibret que la seva tutora li va fer per a que el treballés durant les vacances. En ell hi havia moltes tasques variades per tal de treballar l'expressió escrita, i dins d'ella, el vocabulari.
L'activitat que va escollir la meva tutora va ser una de les que no havia acabat de fer, i era la d'explicar el que havia fet durant el dia, una espècie de diari personal.

Primer de tot va haver d'escriure la data. Ell la va posar primerament amb números, però la tutora li va corregir perquè li demana que ho faci amb paraules. Aquesta tasca li va costar una mica de fer perquè feia faltes d'ortografia i els mesos de l'any fa poc que els havien de treballar conjuntament perquè no se'ls sabia.
També havia de dir quin dia feia: Sol, núvol i pluja.Ell ho sabia distingir, però la tutora va ampliar la tasca de manera que pogués treballar amb ell el diferent vocabulari relacionat amb el temps. Van treballar les paraules assolejat, ennuvolat, plujós... el nen no les coneixia, i per tant li va costar saber-les escriure correctament. De fet, la tutora contínuament li havia d'escriure com començaven les paraules i com s'escrivien ortogràficament.

Seguidament, la tasca consistia en seguir la següent frase:
avui he anat -------- i he estat amb -------. El que més m'ha agradat ha estat -------.

Aquesta tasca li costa molt de fer, perquè té dificultats a l'hora d'escriure oracions llargues. De fet, és un nen que quanparla és també bastant esqüet. La tutora li havia d'anar donant idees sobre el que podia escriure.
El recurs que utilitzava la tutora, era el de fer conjuntament amb el nen una petita pluja d'idees, apuntant ella en un paper el que podia escriure, en ordre. D'aquesta manera el nen no ho oblidava i a la vegada se l'ajudava a aprendre aquest recurs facilitador per a tasques similars.

Un aspecte important que he observat és l'alt número de faltes que fa en poques línies. Les faltes són per exemple que escriu LL en comptes de J, els M', T', la Q/QU, A/E, TG/TJ/TX i els accents.
També té moltes dificultats a l'hora d'utilitzar connectors en les seves redaccions, i a l'hora de posar signes de puntuació.

Finalment, el nen va escriure cinc accions que havia realitzat a l'escola. Cal dir però que quan se li va demanar "què has fet a l'escola" ell va dir "català". Va entendre per tant que les tasques fetes eren les assignatures, i no pas accions/verbs que és el que demanava la frase. La tutora li va donar un exemple d'acció: li va dir que lectura era una activitat i que la seva acció era llegir. El nen va semblar que ho va entendre, però després va haver-ne de dir ell dues i no en va saber fer, però al final, amb ajuda, ho va acabar fent.

És important saber que aquest nen va ser escolaritzat a una escola francesa i que és fill de pares dominicants, i que no parlen català.

La següent hora vaig assistir a la intervenció en petit grup. Eren també tres alumnes també de cicle mitjà. Es tracta d'un nen autista però amb bones capacitats intel·lectuals, un nen que està pendent de diagnosticar i que sembla que la seva problemàtica giri al voltat de temes emocionals d'inseguretat, i una nena dislèctica amb lateralitat creuada.

El primer que va demanar la tutora va ser que se'm presentessin.
El nen autista va rebre l'ordre de mirar-me als ulls quan ho feia, i la tutora li agafava de les mans mentres parlava. El nen que s'està diagnosticant és el que més va parlar, i la tutora li anava dient que respirés a poc a poc perquè és un nen nerviós. La nena amb dislèxia va ser força vergonyosa, però va explicar que a les sessions aprèn "truquis" per millorar la seva dificultat en la comprensió de problemes matemàtics i a memoritzar les taules de multiplicar.

La tasca que van realitzar va ser la d'escriure frases cada vegada més llargues. Primer tenien una frase més curta escrita:
- La mare va al mercat (frase ja escrita)

Exemple del que escrivien:
- La mare va al mercat A COMPRAR
- La mare va al mercat a comprar UNES VERDURES

Els tres alumnes van fer-ho força bé, tot i que la nena dislèctica copiava massa ràpid les frases i s'equivocava, i el nen amb autisme va equivocar-se en una de les frases perquè les va escriure les dues igual, sense ampliar més la última frase.

El cas d'altes capacitats

He pogut informar-me sobre un dels casos que treballaré durant les pràctiques.
Es tracta d'una alumna "hight level", la M. (no poso les dades perquè sigui condifencial).

La M. (CI de 142 l'any passat, i que es creu que ara pot ser superior).
Procedeix ja d'una família amb casos d'altes capacitats, els seus pares. Els seus germans també destaquen intel·lectualment, però no tant.
Els seus pares no s'han centrat en "saciar-la intel·lectualment" perquè no eren conscients de la seva problemàtica, fins que, saturats pel seu comportament a casa, van decidir portar-la a un psicòleg, el qual la va diagnosticar.
Després de parlar amb els seus pares, van entendre el perquè del seu comportament inquiet, autoritari, nerviós i angoixant.
A partir d'aquí es van posar tots a treballar en la direcció de satisfer la seva necessitat intel·lectual per a que com a conseqüència, canviés la seva conducta, dins del possible.

L'any passat, a 2n de primària, es va fer la seva exploració i és quan es va començar el seu diagnòstic, i ha sigut a 3r, aquest any, que s'ha començat a elaborar el seu PI (pla individualitzat).

Les competències prioritàries a treballar amb ella (tot i que encara estan per decidir) seran les següents:
- aprendre a aprende
- autonomia i iniciativa personal
- social i ciutadania

El seu PI es centra també en l'estratègia D'ENRIQUIMENT CURRICULAR (es tracta de donar-li la feina que fan els altres companys i que, una vegada l'acabi o la tutora vegi que vol i necessita fer-ne més, se li dongui feina complementària adequada a les seves capacitats). Per exemple: si es fa una fitxa sobre un problema matemàtic, quan l'acabi ella podrà fer la feina de pensar nous enunciats de problemes on s'apliqui la formula que ha aplicat en el problema inicial.
Una altra estratègia que s'aplica a nens i nenes hight level és l'acceleració (fer-la avançar de curs), però es creu que socialment i personalment no seria beneficiós per a ella un canvi d'ambient/curs, i per això no es fa.

Divendres 5 d'Abril

Avui he començat amb moltíssima il·lusió les meves pràctiques!

M'he reunit a les 9 del matí amb la meva tutora i hem estat treballant fins a les 11h.
Durant aquest temps m'ha estat explicant els casos dels nens que veuré durant les meves pràctiques i també m'ha facilitat els seus expedients per tal de poder-ho saber tot sobre el seus seguiments tant dins com fora de l'escola, ja que com s'ha de fer, treballen col·laborativament amb altres agents externs (família, psicòlegs, doctors, etc).

Així doncs durant la primera hora m'ha estat explicant molt bé i detingudament cada cas, però sobretot el de la nena amb altes capacitats. Jo, a la vegada, com que m'he estat informant i llegint bibliografia sobre aquest tema (perquè anteriorment no l'havia estudiat), li he pogut anar fent preguntes i a la vegada he entès molt bé tot el que m'anava explicant. Es tractarà d'elaborar un PI sobretot centrat en 3 objectius que ja esmentaré més endavant.

Pel que fa a la última hora, he pogut estar-me llegint el seu PI, que ja s'ha començat a elaborar en el departament, i a la vegada he pogut ampliar la informació llegint el seu expedient. M'he anotat les coses importants per a tenir-ho present, ja que és informació confidencial que no pot sortir de l'escola.

En resum, ha estat una sessió molt enriquidora i m'ha agradat moltíssim el que hem fet.

canvi de tutor...

Abans de començar les pràctiques, em vaig reunir amb el que seria el meu tutor de pràctiques. Vam parlar de quines podrien ser les meves funcions dins del Departament d'Orientació Psicopedagògica. En vam parlar i em van semblar molt bé, ja que podria intervenir puntualment en algun dels casos i a més a més podria observar intervencions amb nenes amb problemàtiques que m'interessen moltíssim.

El problema va sorgir quan un dia em va dir que ell no era pas psicopedagog! em vaig quedar pasmada perquè jo estava convençuda que havia puntualitzat que s'havia de ser psicopedagog o psicòleg per fer-me de tutor. Finalment però va trobar la solució de canviar-me de tutora. Ara la meva tutora és la Maria José, una professora de l'escola que a la vegada és psicòloga i per tant treballa també en aquest departament.

A partir d'aquí, vaig quedar un dia amb ella per conèixer-nos i parlar sobre les meves futures funcions com a alumna de pràctiques. Seguia encantada amb el que em van proposar, perquè és realment el que vull fer en un futur!

Les meves pràctiques a l'escola Santa Caterina de Siena

Les meves segones pràctiques les realitzo a l'escola concertada Santa Caterina de Siena, una escola d'Horta.

La meva funció serà dins el departament d'Orientació psicopedagògica i d'antenció a la diversitat.
Realitzaré les pràctiques durant el tercer trimestre escolar en el cicle mitjà.

 INFORMACIÓ SOBRE LES PRÀCTIQUES:

Es durà a terme una intervenció psicopedagògica en un àmbit d’educació escolar (de 3 a 18 anys d’edat), en els cicles mitjà i superior de primària d’una escola concertada de Barcelona.

El Servei d’orientació psicopedagògica i atenció a la diversitat on col·laboraré ofereix els seus serveis des de l’etapa d’infantil fins al batxiller.

Les seves tasques són les següents:

-       Orientació i seguiment dels alumnes amb NEE.

-       Orientació als docents i tutors dels alumnes amb NEE

-       Orientació a les famílies dels alumnes amb NEE

-       Planificació de PI als alumnes amb NEE i el seu seguiment

-       Seguiment i treball en equip amb els serveis exteriors a l’escola que estan en contacte amb els alumnes amb NEE (EAP, centres especialitzats...)

-       Reunions puntuals (un cop al mes) amb l’EAP, per tal de rebre assessorament especialitzat.

-       Seguiments dels casos amb NEE dins l’aula, individualment o en petits grups, en funció de cada cas.

Per tal de dur a terme totes aquestes tasques, serà necessària una actuació i treball amb altres professionals del centre i externs al centre: tutors, equip directiu, vetlladors, mestres de reforç, pedagogs i EAP.

La raó de la meva tria per poder fer les pràctiques en un centre educatiu, és que m’interessa molt veure com és la feina d’un psicopedagog dins una escola.

Des de sempre he pensat que m’agradaria treballar en una escola perquè ja farà cinc anys que treballo per les tardes com a professora particular amb nens amb algun tipus de NEE com ara dislèxia, trastorn de conducta, tda i tdah.

És per aquest motiu que he pogut anar veien que l’àmbit educatiu m’agrada molt per varis motius: primer de tot és que m’he criat a casa amb una mare i una germana mestres, i de cara a les meves vivències com a professora particular he pogut veure que m’encanta treballar amb nens i buscar solucions a les seves mancances d’una manera amena, motivadora i conseqüentment funcional.

Vaig estudiar com a primera carrera psicologia pensant en la vessant clínica, però ja al segon cicle vaig veure que jo no podria ser feliç amb aquell tipus de feina perquè no m’agradava veure a la gent malament, i en canvi la part educativa sí que em proporciona la motivació i alegria necessària per gaudir i aprendre fent la meva feina.

En un futur pròxim tinc clar que vull dedicar-me plenament  a la psicopedagogia, ja sigui en una escola com en un centre. A més a més de seguir-me especialitzant en l’àmbit sobretot de la dislèxia i el tda/tdah.

Els subjectes del projecte seran els alumnes de l’escola derivats al Servei d’Orientació Psicopedagògica.

En un principi seran alumnes del cicle mitjà i superior de primària, però és quelcom no segur encara perquè serà en funció dels casos que sorgeixin i que hi pugui col·laborar.

El nivell de la pràctica educativa es durà a terme on ho requereixi cada activitat. Les sessions de suport es podran fer dins les aules, i la resta d’activitats com les reunions amb la tutora o amb la resta del Departament i serveis externs, es duran a terme en les aules i/o despatxos per tal de treballar d’una manera més tranquil·la, col·laborativa i eficaç.

Les tasques que podré realitzar com a alumna de pràctiques són es següents:

-    Col·laborar en la tasca de realització dels PI dels cicles mitjà i superior de primària.

-    Assistir a les reunions del propi Departament per tal d’aprendre de la seva tasca com a professionals i estar al dia de les tasques realitzades.

-    Participar en les sessions de suport individual dels alumnes que estan en procés de realització d’un PI i/o el seu seguiment.

-    Col·laborar en l’avaluació/valoració del projecte educatiu de centre.