CONCLUSIONS

Les meves conclusions són en funció del que he fet fins ara a les meves pràctiques, les quals encara no he acabat i seguiran fins a final de curs.

Són conclusions personals que he extret del meu dia a dia, reflexions que m'han anat sorgint al llarg de les meves pràctiques. Són les següents:

- La feina de la meva tutora de pràctiques és semblant a les reeducacions que he fet fins al moment durant els meus anys d'estudiant, ja que es basa en fer un seguit de feines amb els alumnes. Tot i així, és clau la seva figura ja que ajuda a que els alumnes amb dificultats, puguin assolir aprenentatges que dins d'un grup classe de 30 alumnes, no podrien assolir.

- Cal tenir un seguit d'estratègies a l'hora de treballar amb alumnes amb diferents tipus de dificultats, ja que les hores assignades són poques. Per tant cal ser flexible i adaptar-se a les necessitats de cadascú però d'una manera generalitzada amb 4 o 5 alumnes fent la mateixa activitat. A vegades és necessari tenir una estoneta de treball individual amb algun d'ells, però això no interfereix a la feina de la resta.

- La feina del psicopedagog de l'escola és laboriosa i precisa d'una planificació apurada per a aquests alumnes amb dificultats. Tot i així, en el cas de l'escla on he estat, és una feina gratificant i no tant estressant com he pogut veure en escoles on el psicopedagog porta tots els casos de l'escola.

- Amb aquestes pràctiques, per fi, he pogut tenir clar que és realment el que vull fer, al que em vull dedicar. En les anteriors pràctiques no ho vaig veure tant clar, però dincs una escola és el camp, per a mi, més gratificant on exercir la psicopedagogia.

- Penso també que avui en dia són encara poques les hores que es poden dedicar als nens amb dificultats, i que caldrien augmentar els recursos de personal com d'hores. Tot i així, i vistos els temps que corren, crec que no serà possible i que anirà a menys, repercutint molt negativament a aquests nens i al seu futur.

- És necessari formar-se bé en el tema de les dificultats d'aprenentatge ja que aquestes són molt diverses i cal sempre enfocar-ho i treballar-ho de la millor manera possible, pel bé de l'alumne.

- I per últim, el que més clar he vist, és que cal seguir formant-me per tal d'agafar la seguretat que em falta a l'hora de saber com actuar i com treballar amb alumnes amb dificultats. és per això que he decidit que faré un màster especialitzat en el diagnòstic i intervenció en dificultats d'aprenentatge, i també que cal llegir sempre nous llibres i articles que tractin aquests temes, perquè tot és formació.