divendres 26

A primera hora he assistit a la reunió que fan cada divendres els integrants del Departament d'Orientació psicopedagògica i atensió a la diversitat.

La reunió s'ha centrat en fer l'horari pel pròxim dia que vindrà el nou membre de l'EAP.
El cap d'estudis anava acordant amb cada professora (són professores i a més a més tenen l'especialització) les hores d'atenció que tindran amb el professional de l'EAP o els casos que se li haurien de presentar.

S'han tornat a abordar alguns dels casos dels que se'n parla gairebé sempre, i d'altres dels quals calia parlar.

S'ha parlat del cas d'en J. que ja anteriorment vaig nombrar que s'havia de conscienciar als seus pares per a que anés a l'escola compartida. Avui s'ha tractat aquesta informació com una ordre, i que per tant, no s'havia de plantejar com una opció, sinó com una necessitat ja real i inmediata.

També s'ha parlat d'un nou cas d'educació infantil que s'hauria d'abordar. Es tracta de la observació d'un nen de p4, en M. L'especialista ha dit que veu alguns aspectes en la seva forma de ser que li criden l'atenció, i que ja l'any passat mostrava alguns comportaments extranys. Sol·licita una observació.

Després s'ha parlat d'un altre cas d'un alumne, el V, de 3r de primària. Els professors comenten que està fent una gran devallada quan tot apuntava a un progrés positiu, i que algo està passant. Es senyala la família com a possible focus del problema, ja que expliquen algunes actituds "rares" que han fet els pares, i la seva poca col·laboració amb l'escola. El detonant ha estat que el nen no fa els deures perquè a casa també pensen, com ell, que li en posen massa. Tots els altres estan d'acord en que és un cas important a tractar i que el seu germà mostra similituds.

Finalment han acabat l'horari i s'espera reunir-nos la setmana pròxima.

A última hora he pogut seguir llegint els historials de seguiment dels nens que veig a les pràctiques.
És molt interessant per a mi ja que puc veure una evolució dels nens de manera acurada, ja que els seguiments són ja des de pàrvuls! hi ha sempre els informes de final de curs, fulls de seguiment on s'hi pot llegir el que peocupava del nen en aquell moment, les reunions i conclusions que es treien després de xerrades amb la família i agents externs, avaluacions externes dels psicòlegs que els han tractat, diagnòstics externs... d'aquesta manera puc veure tot el que fa falta per a tenir un seguiment d'un alumne, i he pogut apreciar lo important que és fer-ho per a tenir-ne constància sempre i per a qui ho necessiti.
M'agrada molt llegir-ho perquè sobretot els diagnòstics externs són molt acurats i en puc aprendre molt.

El que he pogut aprendre sobretot és de l'informe de la M, on gràcies a l'informe de Sant Joan de Déu he pogut aprendre tot d'activitats útils per a treballar amb nens amb problemes de lateralització.